Back Kronkardinal German Crown-cardinal English Cardinal de couronne French Kardinal mahkota ID Cardinale della corona Italian Listy kardynałów protektorów Koron Polish Cardeal da coroa Portuguese Кардинал корони Ukrainian
Un cardenal de la corona (italià: cardinale della corona)[1] era un cardenal protector d'una nació catòlica romana, designat o finançat per un monarca catòlic per servir com a representant seu dins del Col·legi de Cardenals[2][3] i, ocasió, per exercir el dret reclamat per alguns monarques per vetar un candidat per a l'elecció del papat.[4] Més generalment, el terme pot referir-se a qualsevol cardinal significatiu com a estadista secular o elevat a petició d'un monarca.
Francis Burkle-Young defineix un cardenal de la corona com un «elevat al cardenalat únicament per recomanació dels reis europeus i sense, en molts casos, haver realitzat cap servei per a l'avanç de l'Església»[5]
Segons l'historiador dels conclave Frederic Baumgartner, els cardenals de la corona «poques vegades anaven a Roma, excepte pels conclaves, en aquest cas, i eren en gran manera desconeguts per a la majoria del Col·legi. Normalment no podien participar en la pratiche, no eren papabili ni rares vegades va rebre més d'un o dos vots».[6] Els cardenals de la corona generalment es van oposar a l'elecció de cardenals de la corona d'altres regnes, encara que tendien a unir-se contra a l'elecció dels cardenals-nebots.[6]
L'oposició als cardenals protectors nacionals va sorgir al segle XV a causa del conflicte d'interessos percebut, i el papa Martí V va intentar prohibir-los completament el 1425.[7] Una reforma del papa Pius II datada de 1464 considerava que els cardenals protectors nacionals eren generalment incompatibles amb les responsabilitats curials, amb diverses excepcions.[7] Aquests protectors van ser permesos obertament per part dels papes Innocenci VIII i Alexandre VI, tots dos requerien el consentiment explícit per escrit del pontífex perquè un cardenal assumís un «càrrec de servei a un príncep secular».[8] Un cardenal sense nom fins i tot va suggerir elevar cardenals protectors nacionals a una posició completa i oficial a la Cúria romana, equivalent a un ambaixador.[8]
- ↑ Chadwick, Owen. The Popes and European Revolution. Oxford University Press, 1981, p. 265–267 [Consulta: 5 desembre 2017].
- ↑ «Cardinal». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913.
- ↑ Reinerman, Alan J. 1989. Austria and the Papacy in the Age of Metternich. Washington, D.C.: Catholic University of America Press. p. 59.
- ↑ «Right of Exclusion». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913.
- ↑ Francis A. Burkle-Young. 1998. "The Cardinals of the Holy Roman Church: Papal elections in the Fifteenth Century: The election of Pope Eugenius IV (1431)."
- ↑ 6,0 6,1 Baumgartner, 2003, p. 150.
- ↑ 7,0 7,1 Wilkie, 1974, p. 8.
- ↑ 8,0 8,1 Wilkie, 1974, p. 9.